Fàcil i ràpid

Caminava, amb el cap cot, cansat amb la música molt forta per no sentir res, ni a mi mateix. Vaig pel mig del carrer, segur de que a aquelles hores no passa cap cotxe.

Però passa.

I creua per el meu davant a escassos centímetres.

Potser m'ha salvat parlar amb el vigilant de nit dos segons més. Potser aquells papers que he recordat guardar just abans de marxar. Potser aturar-me a escollir la cançó de tornada a casa.

No importa.

Aquell cotxe podria haver acabat amb mi de cop. Fàcil i ràpid.

No hauria importat. A mi no. No ho sabria mai. Dubto de que notes algun canvi, i si el noto que importa? A mi m'importa l'ara. Després? Ara mateix m'és igual, el que sigui serà... no hi puc fer res.

A la resta, si es que n'hi ha, la preocupació els hi duraria relativament poc. Total, res ni ningú ens afecta tota la vida...

Aixi que fet i fet res hauria canviat si aquell cotxe se m'emporta pel davant de manera fatal.