Amb els comandaments fora de servei m'abocava a una mort segura però llarga, si volia.
La nau seguia una trajectòria aleatòria decidida per la força d'atracció de diferents planetes. Jo ja no controlava res..
En aquella cabina no podia fer res, cap moviment fora del normal.
La radio tampoc funcionava, només s'escoltava un soroll de fons, com de mil insectes movent-se.
Mai em trobarien.
Desapareixeria en la foscor, sol. Mai seria recordat per que no existia. Tot aixo era secret.
Ningú allà abaix sabia el que passava realment. Ni ho sabrien mai. La tele els hi diu el que han de creure.
Aquí a dalt la veritat era bastant més diferent. I crua.
Lluitem per seguir vius, per no desaparèixer. Defensàvem tot el que havíem estat, érem i seriem. De que haurien servit milions d'anys d'existència si ningú ens recordava?
Mai vaig poder escollir tot aixo...
Aquesta vida. Aquesta solitud. Aquest final.
En el millor dels casos flotaria per la immensitat de l'univers per sempre.
...
No hay comentarios:
Publicar un comentario